Dissabte passat, 20 d’abril, es va retirar una de les dues plaques que donem nom al carrer General Güell de les Borges Blanques, un acte simbòlic emmarcat en les terceres jornades Memòria i República, que pretèn ser l’inici d’una renovació del nomenclàtor dels carrers de la localitat “des d’una perspectiva de memòria històrica i de gènere”, va explicar l’alcalde, Josep R. Farran. El govern municipal constata “la manca de representació femenina en els noms de carrer a les Borges, una realitat que es pretén abordar en aquest procés de renovació”. A l’acte de dissabte hi va intervenir l’historiador Marc Macià, que va repassar la trajectòria de Güell. De moment, el carrer es continua dient com fins ara a nivell oficial, a falta d’iniciar el procés per triar-ne un de nou.
La retirada de la placa de General Güell obeeix a la voluntat d’eliminar aquest nom de l’espai públic per la implicació directa que Ildefons Güell Arqués (1865-1941) va tenir amb les dictadures de Primo de Rivera i Franco. Nascut a les Borges, va ser comandant militar a Ceuta durant la Guerra del Rif, sota les ordres de Primo de Rivera; una guerra que va requerir unes lleves de soldats contra les quals s'havia revoltat bona part de la ciutadania garriguenca. El 1929, amb 64 anys, Güell va passar a la reserva i, per tant, no va intervindre directament en la Guerra Civil però sí que va participar en actes d'exaltació franquista i nazi i va ser recompensat per l'addicció al règim amb la vicepresidència del Círculo Militar del Ejército y de la Armada i la judicatura als tribunals militars, on va exercir fins la seua mort, el 1941.
Entre els actes d'exaltació que va protagonitzar, algun es va fer a Cervera, ciutat on s'havia casat el 1891. A la capital de la Segarra, Güell també hi tenia un carrer dedicat, però la Paeria va aprovar l'estiu del 2018 canviar-ne la denominació, precisament pels vincles i el suport del militar als règims dictatorials esmentats. El consistori va donar llum verda, també, a escollir el nou nom mitjançant un procés participatiu entre cinc noms, que va culminar el 2019.
Un acord municipal des del 2020
El gener del 2020, l'Ajuntament de les Borges -aleshores governat per JxCat-Junts- va aprovar per unanimitat una moció presentada per Borges per la República (BxRep) en què s'acordava iniciar la tramitació per canviar el nom del carrer General Güell "com més aviat millor". La moció aprovada preveia substituir el nom, posat el 1991, pel que rebés més suports en una votació popular entre quatre noms consensuats. Més enllà d’aprovar la moció, però, el procés no va continuar.
La petició de retirar el nom del General Güell ja venia d’abans. El 2016, per exemple, la CUP de les Borges ja n’havia demanat la substitució i el 2018, la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges, que també ho havia reclamat, va enviar als grups municipals un informe que detallava la trajectòria d'Ildefons Güell i n'explicitava els lligams directes amb la dictadura. Malgrat les reticències expressades per l’aleshores alcalde, Enric Mir, que considerava que la relació de Güell amb la dictadura no era prou directa i no veia la necessitat de canviar el nom del carrer, tant JxCat com BxRep es comprometrien en campanya electoral a dur a terme el canvi de nom.
