MIQUEL ANDREU - Elies, a les Borges et coneix tothom, ets a tot arreu!
ELIES BOUJANA - Sí, cap a les 9 surto de casa i vaig als passos escolars, a vegades acompanyo els xiquets al col·le. Els dissabtes i diumenges surto més tard. Em fixo que estigui tot bé.
M.A. - Tens algun lloc preferit?
E.B. - Em considero un enamorat de la Font Vella. De tant en tant hi vaig, amb bicicleta, que és el vehicle que tinc al meu abast, i és més ràpid.
M.A. - Ets un noi popular. Ho notes, això?
E.B. - Sí, em sento estimat, un més del poble. La gent és amable.
M.A. - Tu que estàs al cas de tot el que passa, hi ha molt incivisme?
E.B. - Hi ha gent de tot. Hi ha qui no recull les deposicions dels gossos, hi ha qui llença papers o coses a terra... Se'ls ha d'educar cívicament.
M.A. - Tens fusta d'agent cívic.
E.B. - M'agradaria ser-ho. També m'agradaria ser de la brigada municipal, posar senyals, llums de Nadal, etc.
M.A. - Vas treballar a l'associació Talma. Què hi feies?
E.B. - Una mica de tot: jardineria, cargols, xupa-xups, imants per les vaques, inseminadors, el que fos. El que més m'agradava, però, era la jardineria, em fascina.
M.A. - T'hi voldries dedicar?
E.B. - Sí, m'agradaria. També em sento atret pels cossos de seguretat. Abans, la meva vocació era ser electricista, però a casa, suposo que per instint de protecció, no ho veien gaire clar.
M.A. - Com a persona informada del que passa a les Borges, la gent et pregunta dubtes?
E.B. - Sí, em pregunten què passa amb tal cosa o tal altra, o per què hi ha un fanal fos, per exemple. I els ho explico.
M.A. - L'enllumenat és un dels teus neguits. Està tot resolt?
E.B. - Sí, però encara hi ha alguna coseta. Al carrer Avemaria, per exemple, falla una bombeta, però em consta que ja hi estan treballant. En això de l'enllumenat m'hi vaig començar a fixar el 2012, observant l'Amadeu Gras.
M.A. - Has de tindre molta memòria, perquè tot això no t'ho apuntes a cap lloc.
E.B. - Em queda a la memòria, és una particularitat que tinc.
M.A. - T'ha molestat mai algú, pel carrer?
E.B. - Vaig tindre una mala època el 2022, però he deixat de banda els problemes, obsessionar-se no és bo, vaig tenir moments d'angoixa que em van fer estar a l'hospital, i no hi vull tornar. Ara em sento bé. Estic treballant l'autocontrol, per no tindre atacs d'ira, i ho vaig aconseguint.
M.A. - Jugues a tennis taula, no?
E.B. - Sí, hi vaig cada tarda. Ara m'han pujat de categoria, estic a Segona Provincial. A l'estiu també vaig ajudar voluntàriament els socorristes de les piscines, a vigilar que tot estigués bé. I m'agrada anar a actes emblemàtics que es fan al poble, com els homenatges als presidents Lluís Companys i Francesc Macià, a l'encesa de llums de Nadal, a la cavalcada de Reis... Són dates especials que no em perdo. I el futbol, vaig a veure els partits de casa del Borges A, del Borges B, de l'Escola Comarcal, dels veterans... Al novembre, però, faig unes vacancetes, és quan acostumem a marxar amb la família al Marroc, d'on són originaris els meus pares.
M.A. - Quin propòsit tens, ara?
E.B. - Millorar la meva conducta, reflexionar sobre les coses que faig malament davant de certes persones.
M.A. - T'ajuda algú, en això, a part de la família?
E.B. - Sí, vaig al psiquiatre, al CAP, aquí a les Borges mateix, així no em cal desplaçar. Li explico el que em preocupa i em diu què he de fer.
M.A. - T'agradaria tenir carnet de cotxe, per desplaçar-te?
E.B. - Sí, però millor esperar. Piano piano. No es pot començar la casa per la teulada, es comença pels fonaments. Primer, els estudis, que ja he acabat; després, la feina, el cotxe, la casa i el que vingui.
