XAVIER FRANCH - Són les 8 h i estem a l'autocar que tens assignat. Quants n'has tingut al llarg d'aquests anys?
FRANCESC MARINÉ - Ara se'm fa difícil dir-te quants n'han passat per jo. De quilòmetres, n'he fet més de 3 milions en 38 anys. De cotxes... posa'n 15 o 16.
X.F. - Normalment fas quatre viatges diaris: dos d'Almatret a Lleida i dos de tornada. Arribes aquí que són les 20 h.
F.M. - Sí, són jornades llargues. Tot té els seus avantatges i desavantatges. Encara estem bé perquè treballem un dissabte sí i un no, i diumenge descansem. Hi ha línies on poden passar setmanes sense fer festa el diumenge.
X.F. - Què fas entre viatges?
F.M. - De vegades porto un llibre i llegeixo una mica. O escolto la ràdio. Al matí, entre que arribes al garatge, esmorzes, rentes l'autocar i xarres amb els companys, no hi ha tanta estona. De vegades faig el suport d'altres línies, com Lleida-Balaguer. Quan treballo els dissabtes sempre faig aquesta ruta.
X.F. - Com han canviat els passatgers?
F.M. - Hi ha moltes dones i matrimonis d'entre 40 i 60 anys que viatgen en autobús. Quan vaig començar, portava els estudiants als instituts. Aquí, va tancar l'escola i ara baixo 12 alumnes a Maials. I un altre canvi és que hi ha immigrants a tots els pobles. Hi ha vegades que més de mig cotxe és multicultural! Sents parlar tota classe de llengües, no m'ho hauria pensat mai.
X.F. - Quin és avui en dia l'horari estrella?
F.M. - A les 13 h de Lleida cap a Almatret. I a les 14 h quan baixes. I al dematí.
X.F. - Els autobusos són més segurs ara?
F.M. - Tenim unes càmeres que apunten tant cap enfora com cap a dins. Si vas despistat, s'activa. També si algun cotxe fa una imprudència. A més, ara tothom s'ha de posar el cinturó. Aquests cotxes de línia tenen sistemes de seguretat si detecta que xocarà, si se'n va del carril sense posar l'intermitent també avisa... Jo sempre penso que de conduir, no en saps mai del tot. El trànsit i la circulació sempre són diferents, cada dia. I sempre has d'estar concentrat.
X.F. - Ets d'enfadar-te amb el trànsit?
F.M. - No, perquè no serveix de res. No val la pena caure-hi. Jo tinc el costum d'afluixar quan veig cotxes a les illetes, perquè no saps mai si et poden sortir.
X.F. - A la C-12 s'han produït molts accidents en aquests encreuaments.
F.M. - Sí, els encreuaments són perillosos. L'encreuament d'Alcanó està molt bé. Jo estic totalment a favor de fer rotondes. Per exemple, les sortides de Llardecans o de Sarroca, amb boira... Per més que miris no veus res!
X.F. - Has sigut usuari de cotxes de línia?
F.M. - La veritat és que no. A mi m'agrada molt conduir i buscar rutes. Sempre, sempre, sempre que puc condueixo. També els caps de setmana i vacances. Ho disfruto, amb el cotxe.
X.F. - Ara que portes treballant 38 anys a la línia, penses en la jubilació?
F.M. - Hi ha molta gent que t'ho va preguntant. En tinc 62 i quan et fas gran has de deixar pas als joves. El problema és que no es troben xòfers. La feina pot suposar problemes d'estrès, d'esquena, estàs moltes hores fora de casa...
X.F. - Tu et cuides?
F.M. - Has de mirar de cuidar-te. Els caps de setmana que puc faig bicicleta o vaig a caminar. Són moltes hores assegut. Si et mous, estàs millor. Has de mirar de treballar pel teu cos.
X.F. - És diferent treballar de conductor sent veí del poble que no sent-ho?
F.M. - Sí, sí, sempre tens un mirament. Hem fet moltes excursions per a associacions dels pobles. Coneixes la gent de la ruta i dels pobles del voltant. Per ser bon conductor, t'ha d'agradar conduir i t'ha d'agradar tractar amb la gent, que és complicat de vegades. I s'ha de ser responsable. El que no agrada a molts treballadors són els horaris, com a l'hostaleria.
X.F. - Què sona a la ràdio del teu bus?
F.M. - Al matí em fico notícies mentre no surto. Quan vaig cap a la plaça poso música. Al migdia poso música. I a la nit, poso un programa d'esports. Vaig canviant entre RAC1 i Catalunya Ràdio.
