L'Espai Macià de les Borges Blanques i l'Espai Companys del Tarròs coorganitzen entre el passat cap de setmana i demà, dissabte 20, les III Jornades Memòria i República, que a la capital comarcal han tingut com a alicient una exposició sobre els efectes de l'exili, la cessió d'objectes de la família del president Macià al centre museístic que porta el seu nom i la retirada del General Güell del nomenclàtor local. 

"Les estovalles de l'exili"
Les activitats, totes gratuïtes, van començar el dissabte 13 amb una xerrada sobre els jocs durant la II República a l'Espai Companys, i una visita guiada sobre els bombardejos a les Borges Blanques. El diumenge, l'Espai Macià va inaugurar l'exposició Les estovalles de l'exili. La mostra rememora el rol Joan Casanelles i Maria Dolors Llobet com a elements de cohesió i socialització de l'exili mexicà.

El matrimoni feia signar als seus convidats les estovalles amb què feien els àpats i brodava les firmes. Això permet reconstruir el seu paper aglutinador i identificar trobades amb figures com els periodistes Eugeni Xammar i Jaume Miravitlles, els polítics Antoni Maria Sbert i Josep Tarradellas, els metges Josep Trueta i August Pi i Sunyer, Maria Macià Lamarca i Antoni Peyrí Macià, filla i net de Francesc Macià o Maria Assumpta Soteras, la primera llicenciada en Dret a la Universitat de Barcelona. Després de la inauguració, es va celebrar l’acte de cessió d'objectes del president Macià i de la seva família per part de la besneta d’aquest, Maria Teresa Pi-Sunyer.

La mostra Les estovalles de l’exili es podrà visitar a l’Espai Macià fins al 30 de juny. 

L'herència del franquisme
Demà, dissabte 20 d'abril, l'Espai Companys acollirà una xerrada sobre els monuments commemoratius de la Guerra Civil a Catalunya a les 11 h. A la tarda, a les 17 h, les Borges se celebrarà l'acte de retirada de la placa del carrer General Güell i donarà inici al procés participatiu per actualitzar el nom de la via. Ildefons Güell (les Borges, 1865-Barcelona, 1941) fou enginyer i oficial de l'exèrcit espanyol, governador militar de Barcelona i donà suport a la dictadura de Franco.