Cada any al voltant d'aquestes dates apareixen les converses sobre les portes obertes de les escoles i els dubtes sobre quina escola prioritzar. Fins ara pensava que ja era un bon mal de cap això d'haver d'anar a veure diverses escoles per valorar-ne la proposta pedagògica, les instal·lacions, les extraescolars, els menús del dinar, la distància a casa, a casa els padrins i a la feina... I sempre ho veia amb certa distància i mandra perquè això, els de poble, ens ho podem estalviar.

Però aquest any, en les mateixes converses m'he adonat que el factor més decisiu per a les famílies a l'hora de prioritzar els centres és el percentatge de migració, fet que genera que a les ciutats (o pobles grans) hi hagi un greu problema de segregació d'alumnat i centres d'alta complexitat. Davant aquesta realitat, el que fan moltes famílies que s'ho poden permetre és buscar una escola amb un percentatge baix de migració. I així continuem empitjorant la situació.

En canvi, als pobles on només hi ha un centre educatiu, aquesta segregació de la població no és possible. Les classes de l'escola s'omplen dels infants del poble independentment del seu origen, ètnia, religió o origen de la seva família. I és amb aquests companys que fas a classe amb qui jugues a les tardes a la plaça del poble.

Per això llenço la proposta que a les ciutats (tal com ens passa als pobles) les escoles siguin assignades segons on vius, tal com s'assignen altres serveis públics com el metge de capçalera. I a partir d'aquí, treballar totes les propostes de millora del centre en espais col·lectius com l'AFA o en espais col·lectius de major abast quan es requereixi.