Opinió
Joan Martí

Joan Martí

Contar històries

El 20 d'abril passat, al CAMP de Juneda va ser l'escenari de la setzena convenció de l'ACPC, en què va destacar la presència de Rafael Nadal, periodista i escriptor de renom, àmpliament reconegut i guardonat. Durant l'esdeveniment, Nadal va abordar el tema de la memòria, il·lustrant el discurs amb històries que van fer més accessible i atractiva la seva exposició. Joan Cal, que va ser director durant molts anys del diari Segre, va emfatitzar la importància de les narracions i les històries com a elements fonamentals en la comunicació.

Podem dir que una narració genuïna sempre és una solució, tan valuosa com una aixada, un martell o un tornavís. Aquestes eines, malgrat la seva utilitat aparentment limitada, ofereixen una seguretat universal. El mateix passa amb les històries. Tots hem experimentat alguna vegada el seu valor performatiu i providencial en situacions difícils: quan la pregunta d'un nen ens deixa sense paraules, quan el plor desconsolat d'algú necessita el nostre consol, quan la crueltat amenaça les nostres vides, sempre recorrem a històries, ens submergim en un relat, recordem un conte.

La resposta a un clau és un martell; la resposta al problema de l'amor és la romança del Comte Arnau; la resposta al problema del Mal és Moby Dick; la resposta al problema de la condició moderna és La Metamorfosi de Kafka. Una història autèntica és una operació material, un èxit de bricolatge: s'ajusta a la nostra ment com un caragol en la seva rosca, o com un botó en un trau. 

Les males històries, les falses històries, com les apologies morals, els contes pedagògics o les novel·les de tesi, són precisament aquelles que, en lloc de ser una solució, intenten proporcionar una solució que, com totes les solucions, resulta inevitablement massa clara, és a dir, interessada. En canvi, les històries veritables són una solució, encara que no sabem quina, i a vegades ni tan sols sabem a què.