Les caselles del canal, casilles com es coneixen a les nostres contrades, són uns elements patrimonials de gran valor. Eren habitatges dels guardes, treballadors que vetllaven per l'aigua i el manteniment de la infraestructura. Les casilles del canal i les séquies principals són d'una o dues plantes amb cantoneres ornamentades amb maó; les del canal auxiliar són més modernes, fetes els anys trenta del segle passat. Al canal principal hi havia trenta-set casilles; a la quarta séquia, cinc, i al canal auxiliar o subcanal, setze. 
A la nostra comarca hi trobem les següents: al canal principal, les casilles dels Vilars i del Fondo de la Vila a Arbeca, la del Tei a Juneda i la de Castelldans; a la quarta séquia, a l'inici, la del Collet, la dels Nou Salts i la del Racó del Marca a Juneda, i la del Veleta a Margalef, i la casilla del canal auxiliar a Torregrossa. Malauradament, la del canal principal a les Borges Blanques va ser derruïda anys enrere. 

La vida per a les famílies que vivien a les casilles no era gens fàcil. La majoria no tenien electricitat i havien de fer servir llum de carbur. L'aigua moltes vegades l'havien d'agafar amb galledes del mateix canal, i l'aïllament de l'habitatge suposava moltes limitacions per als seus membres. Els guardes de les casilles, que s'ocupaven de la distribució de l'aigua obrint o tancant boqueres, també tenien cura del manteniment de les banquetes, i en especial de l'arbrat. Si avui dia podem gaudir de banquetes arbrades, és gràcies a la feina d'aquests homes i de les seves famílies. 

En un temps que sembla que la construcció del canal d'Urgell torna a ocupar capçaleres de revistes i llibres, que es reivindica la figura dels Girona o el Domingo Cardenal, a la comarca no podem oblidar aquests casillers, amb cognoms com Freixes, Moragues, Pagès, Seró, Farré i Crespo, entre altres. Cal preservar-ne la memòria. Aquest primer dissabte de maig, a  la casilla de Palau d'Anglesola es va fer un reconeixement a algunes d'aquestes famílies organitzat per la Plataforma Canal Viu. Un acte senzill i molt emotiu per a totes les persones que van poder reviure anècdotes i vivències presents en els seus records.