El despoblament rural de les Terres de Ponent és una realitat que ens afecta de fa temps. Malgrat això, aquest panorama no té per què significar manca d'oportunitats. La setmana passada em va sorprendre conèixer una empresa de software ponentina, nascuda fa 40 anys, amb molta presència en els comerços d'aquí i d'arreu del món, que demostra que no cal anar a Silicon Valley per tirar endavant projectes amb innovació i talent. 

En l'acte on vaig conèixer aquesta empresa van actuar l'Orfeó lleidatà i l'Orquestra Julià Carbonell, ambdues formacions de Lleida, excel·lint musicalment, al costat d'un grup barceloní de hip-hop també de primera fila.
Tot plegat em va fer pensar que no només podem ser uns cracs en tecnologia, també ho som en cultura musical, així com altres àmbits com l'art, el teatre, la ramaderia, l'agricultura, els mitjans, l'esport, l'arquitectura, la gastronomia... a Ponent tenim de tot!

Per altra banda però, també veig que és difícil trobar gent en alguns sectors. El principal orfeó i la principal orquestra són tan nombrosos com els de Barcelona. Hi ha manca de relleu al sector primari. Costa trobar personal en oficines tècniques. No hi ha el formigueig de petites start-ups que sí que trobem grans ciutats. 

Tot això ens fa especials. No perquè vulguem esdevenir una gran metròpoli saturada i perdre qualitat de vida, sinó perquè hi ha tant camp per córrer (literalment!), que es pot créixer d'una manera sostenible sense petar. A Ponent tenim vivenda a preu relativament assequible, menys soroll, menys aglomeracions, menys contaminació, més temps i amb ofertes, tant de lleure com de feina, per donar i per vendre. 

Sento molt a dir que els joves tenen el futur negre, que el talent marxa a l'estranger i aquí ens anem quedant sols. Però si t'estimes la terra i t'hi vols quedar o hi vols venir, només cal tenir el camí clar i seguir-lo. Tocant les tecles adequades es pot arribar on es vulgui. El futur de la Terra Ferma passa per l'empoderament tant de la seva gent com dels nouvinguts amb ganes de formar part d'aquest racó de món. Segurament soc un exagerat, però s'ha de reconèixer que fent els deures, aquí es tenen els millors drets.