Reportatges
Dues dècades de transhumància garriguenca
Isidre Aran, de 59 anys, ha comptat amb l'ajuda del seu pare (Isidre Aran) i, des de fa un temps, del seu fill de 25 anys (també Isidre Aran), per acabar portant un ramat de 1.400 ovelles que pastura tot l'any per la comarca i acaba en escorxadors aragonesos.
Per Albert González
Quan les pomes també es feien al secà
Entre principis dels anys seixanta i finals dels vuitanta, les pomes Golden i Starking es van fer un lloc a les Garrigues Altes i les Garrigues Històriques, terres que, per la seva altura, el seu règim pluviomètric i altres condicionants, donaven un caràcter únic als fruits. Les condicions favorables, però, van durar poques dècades.
Per Xavier Franch
Per què les Garrigues no és terra d’oliveres monumentals?
El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els resultats del cens de les oliveres monumentals de què té constància a Catalunya, i les Garrigues, malgrat ser terra d'oli, no és dels llocs on n'hi hagi gaires. Parlem dels motius i dels intents de posar en valor les que hi ha.
Per Miquel Andreu
Programar festes majors o a veure qui la fa més grossa
Els ajuntaments es gasten a l'estiu més de tres quartes parts del pressupost de festes de tot l'any. Es tracta, doncs, d'una aposta política per fer lluir el poble, per treure pit i per atreure l'interès de la comarca. Però les festes majors tenen cada cop més reptes, com els preus a l'alça i un voluntariat cada cop més reduït.
Per Albert González
El record latent dels banys en rius, basses i séquies
Les primeres piscines a la comarca van ser les de Juneda. D'una forma precària, als anys cinquanta es van construir al costat de la bassa Bovera i, des d'aleshores, tots els municipis s'hi van anar afegint. Avui és molt minoritari el bany fora d'aquests recintes, però refrescar-se als entorns naturals era abans l'única opció.
Per Albert González
On resen els romanesos?
A les Garrigues, la comunitat d’origen romanès és la més nombrosa entre els estrangers. Es diu que Romania és un país molt religiós, però aquí encara es coneix poc la seva confessió, les seves pràctiques i a quins espais se celebren.
Per Miquel Andreu
Lop Ahmed: “La paciència que tenim els saharauis no s’acabarà mai”
Lop Ahmed va ser l’any 2001 una de les beneficiàries de la campanya d’acollida estiuenca d’infants saharauis. Quinze anys després, va aconseguir un visat de l’Estat espanyol i el reconeixement de persona apàtrida. Viu amb tres fills a Torregrossa, a
Per Albert González
Un complot amb accent garriguenc
El 26 de maig es van compli 100 anys del que es va conèixer com a Complot del Garraf, un intent d’un grup de joves separatistes d’acabar amb la vida del rei Alfons XIII. L’acció no va reeixir i va acabar amb diversos detinguts i dures penes de presó.
Per Miquel Andreu
Cal Put de Juneda, el refugi del fotoperiodista Agustí Centelles
En el seu itinerari vital hi ha tres indrets més que el van marcar: l'exili a Carcassona, la clandestinitat a Reus i les freqüents visites a Juneda que li van servir, durant 50 anys, de refugi i aixopluc.
Per Albert González